Els Drets Humans centren uns tallers formatius a Policia i Centre Penitenciari

La setmana passada vaig tenir la oportunitat de realitzar diversos tallers en Drets Humans amb personal de la Policia i del Centre Penitenciari. Els tallers van comptar amb la participació d’una quarantena d’agents dels dos cossos.

Durant la formació els participants es van familiaritzar amb conceptes de Drets Humans, es van examinar els mecanismes Europeus de protecció i vam reflexionar sobre com els Drets Humans tenen una relació directa amb la seva tasca diària. Així mateix, es va reflexionar al voltant de la sensibilització i combat contra el Discurs d’Odi i es van treballar diversos temes del Moviment contra el Discurs d’Odi del Consell d’Europa.

20170609_122005De fet, com vam recordar durant el primer dia de formació, aquests cossos especials tenen un paper fonamental en la promoció i defensa dels Drets Humans. Aquest tipus de tallers els poden equipar millor a l’hora de desenvolupar aquesta tasca.

Des de Dialoga volem expresar un cop més l’agraïment al Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior per la confiança en desenvolupar aquest projecte i la seva sensibilitat vers l’educació en ciutadania democràtica i Drets Humans.

Per qualsevol informació complementària sobre el projecte, no dubteu en contactar a hre@dialoga.ad.

Publicat dins de Educació en Drets Humans, Formació | Deixa un comentari

Promovem la gestió positiva de conflictes a l’Escola Andorrana

Escola andorranaLes darreres dues setmanes he tingut el plaer de realitzar diversos tallers en gestió de conflictes i mediació per a les col·laboradores educatives de l’Escola Andorrana. En aquests tallers vam treballar temes com l’escolta activa, l’empatia o la mediació.

L’objectiu era ajudar les col·laboradores educatives a desenvolupar competències en la gestió dels conflictes que puguin sorgir a les aules d’educació infantil i de primera ensenyança. Així mateix, vam treballar eines per afrontar desacords que puguin sorgir en l’equip de treball.

Un cop més, volem agrair a l’Escola Andorrana el seu compromís en promoure la cultura del diàleg, especialment important quan es tracta de les persones que treballen en l’àmbit educatiu. I un cop més, un fort agraïment a les participants al taller: vaig tenir oportunitat d’aprendre’n molt de vosaltres i també de passar una estona molt agradable.

Publicat dins de Formació | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Policia i Centre Penitenciari d’Andorra es formaran en Drets Humans

Com hem explicat en diferents entrades, si volem viure en societats democràtiques i plenament respectuoses dels Drets Humans, és necessari que tots els ciutadans tinguem uns coneixements mínims sobre què són els Drets Humans i què signifiquen a la pràctica del dia a dia.

Sens dubte, la Policia i els agents del Centre Penitenciari són dos dels grups que tenen més importància a l’hora d’assegurar societats que compleixen plenament amb els Drets Humans. Per aquest motiu durant la setmana del 5 al 9 de juny aquests dos col·lectius participaran en un taller d’educació en Drets Humans.

En aquest taller els participants podran reflexionar sobre la pràctica dels Drets Humans, conèixer els mecanismes de seguiment que el Consell d’Europa ha bastit per controlar-ne la situació als Estats membres i reflexionar sobre quin és l’estat a Andorra de drets com la llibertat d’expresió o la no-discriminació. El taller emprarà metodologies europees d’educació en Drets Humans.

Des de Dialoga volem expresar un cop més l’agraïment al Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior per la confiança en desenvolupar aquest projecte i la seva sensibilitat vers l’educació en ciutadania democràtica i Drets Humans.

Per qualsevol informació complementària sobre el projecte, no dubteu en contactar a hre@dialoga.ad.

 

Publicat dins de Educació en Drets Humans, Formació | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Taller de mediació comercial a la Cambra de Comerç

bussiness mediationSi estàs interessat en la mediació i en com les eines de mediació et poden ajudar a resoldre conflictes, no et pots perdre aquest taller. Durant el mes de maig (15 – 19 de maig) la Cambra de Comerç d’Andorra, juntament amb Dialoga,  ofereix una nova formació en eines de mediació, aquest cop centrada en conflictes de caire comercial.

La mediació és una forma cada vegada més popular de gestionar conflictes. Consisteix en la intervenció d’un professional neutral que ajuda les parts en el procés de negociació. El mediador:

  • Facilita la comunicació;
  • Ajuda les parts a veure el seu desacord des de diferents angles;
  • Facilita el procés de negociació i col·laboració que permeti a les parts arribar a un acord.

Aquest taller servirà per conèixer i practicar diverses tècniques de mediació aplicades a la resolució de conflictes d’àmbit comercial: renegociació de deutes, hipoteques, execució de sentències, gestió de queixes de consumidors

Si hi estàs interessat, no dubtis en contactar-nos a mediacio@dialoga.ad. Com vam prometre, adjuntem informació actualitzada:

Títol: Eines de mediació per a conflictes comercials

Dates: 15 al 19 de maig, de 9:30 a 13:30 h (20 hores)

Lloc: Cambra de Comerç d’Andorra

Formadors: Ramon Tena (mediador)

Preu: 290 €. Inclou tota la documentació i el certificat d’assistència.

Més informació: http://www.ccis.ad/formació

Programa: Mediacio

Publicat dins de Formació, Mediació, Organitzacions | Deixa un comentari

Promoviendo la paz con jóvenes de zonas en conflicto

ypclogo-pngDurante el próximo mes mayo el Centro Europeo de la Juventud (Estrasburgo, Francia) acojerá el Youth Peace Camp (YPC). Se trata de una iniciativa del Consejo de Europa que reúne a jóvenes de zonas que sufren conflictos armados con el objetivo de contribuir al diálogo intercultural y la construcción de la paz en el terreno.

Durante nueve días jóvenes de Georgia, Azerbayán, Armenia, los Balcanes, Ucrania y Chipre tendran la oportunidad de convivir para explicarse entre ellos cómo el conflicto ha afectado sus vidas, entender cómo funcionan los estereotipos y el discurso de odio y adquirir herramientas de gestión de conflictos y comunicación intercultural. Los jóvenes asimismo podrán conocer a personas que estan “en el otro lado” y escuchar sus experiencias.

El objectivo final de YPC es generar empatía y dotar a los jóvenes de herramientas para que una vez regresen a sus comunidades puedan actuar como agentes de paz que desarrollan iniciativas de gestión de conflictos.

Durante 2017 he tenido el gran honor de ser seleccionado como uno de los formadores que, junto a personal del Consejo de Europa, coordinarán la iniciativa. Así que iréis sabiendo más de esta magnífica acción. Podeís encontrar información complementaria en el siguiente enlace: http://www.coe.int/en/web/youth-peace-dialogue/youth-peace-camp

Así mismo, os dejo con un vídeo para que sepáis un poco más de esta iniciativa.

ypc

Publicat dins de Educació en Drets Humans | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Els fallaires del Pirineu: una escola de ciutadania

fallaires_andorraArticle publicat per celebrar el Dia Mundial dels Drets Humans.

Diari d’Andorra, 10 de desembre del 2016. Podeu trobar l’enllac: http://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2016/12/10/els_fallaires_del_pirineu_una_escola_ciutadania_110024_1129.html

 

Fa poc més d’un any que les Falles, Haros i Brandons del Pirineu entraven a la llista de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Avui també és el Dia Mundial dels Drets Humans i celebrem que fa 68 anys s’aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans. I què tenen a veure aquests dos fets aparentment inconnexos? Doncs molt més del que a primera vista podria semblar, ja que els que tenim la sort de viure la festa fallaire sabem que és una autèntica escola de ciutadania.

Els Drets Humans no són només una sèrie de principis abstractes escrits en un document internacional. Tot el contrari: si volem tenir societats plenament democràtiques, pacífiques i respectuoses dels Drets Humans hem de fer que aquests principis estiguin ben vius. I una forma immillorable d’aconseguir-ho és fomentant i facilitant que els ciutadans s’agrupin en associacions. En aquest sentit, el paper de les associacions de promoció de la cultura popular (fallaires, però també esbarts, escudellaires, castellers…) tenen un paper especialment important en la cohesió de les nostres societats, al que molt sovint no se li dona la importància que mereix.

La part més visible de la festa fallaire té lloc la revetlla de Sant Joan. Aquell dia diversos pobles a banda i banda dels Pirineus encenem les falles i, cadascú a la nostra manera, les portem fins a la foguera final. Aquesta és la part més coneguda de la nostra activitat, però no l’única. La feina que ens porta a la fer rodar les falles comença molts mesos abans i implica grans dosis de col·laboració, solidaritat i diàleg: sens dubte no és només per rodar falles que se’ns ha reconegut ser part del patrimoni del nostre planeta. Com recordava fa uns dies el fallaire major, Albert Roig, el que ha fet que la UNESCO ens atorgui el reconeixement han estat els valors que hi van associats.

En els dos anys que he tingut el plaer de fer part de l’Associació Fallaires d’Andorra la Vella els he pogut experimentar de primera ma. Som un grup molt divers de persones i amb orígens culturals, polítics i socials molt diversos. Però per sobre de les nostres diferències estan els valors que la UNESCO va reconèixer, com la solidaritat, el diàleg, la preservació de la memòria, el respecte pels altres i per la natura, la col·laboració… No són paraules en un document, són valors ben reals i ben vius per nosaltres. Si la festa ha sobreviscut aquests 30 anys, amb un suport institucional a vegades limitat, ha estat gràcies a aquests valors i als forts lligams que uneixen a la família fallaire.

Com s’explicava en el dossier de candidatura “les falles promouen la igualtat de gènere, ajuden a integrar els nouvinguts i promouen una cultura de voluntarisme, solidaritat i hospitalitat”. Més endavant deia “la seva natura festiva encoratja el diàleg i els intercanvis socials i culturals”.

Parlo de les falles, però sens dubte aquests valors són compartits per qualsevol associació de cultura popular. És més, les falles -i la resta d’entitats del teixit associatiu- són una forma de promoure l’andorranitat i la integració dels nouvinguts. No l’administrativa, la del passaport, sinó aquella dels que s’estimen un país i treballen per tirar-lo endavant, siguin quines siguin les seves diferències. Són així mateix un exemple d’integració: a la comunitat fallaire no importa ni el passaport dels associats ni el temps de residència al país, sinó les ganes de col·laborar i de mantenir viva la festa i els seus valors.

Vivim una època en què ens queixem de la desconnexió de la ciutadania i de cert passotisme, que fa que l’abstenció electoral sigui cada cop més alta. També preocupa una societat cada vegada menys cohesionada, on la intolerància, la manca de comunicació i la por estan més presents. En aquest context, la promoció de l’associacionisme ajuda a que la ciutadania recuperi les ganes de participar activament i preocupar-se pels afers que afecten a tota la comunitat. És per això que dic que les associacions són una escola on s’aprèn a viure i respectar la ciutadania i la democràcia.

Per això, en un dia tan important com avui, faig una crida a les institucions a continuar promovent l’associacionisme i a treballar des dels valors i no des del simple rendiment econòmic. Sens dubte, les dades macroeconòmiques, els números lligats a la inversió estrangera o el nombre d’excursionistes i turistes que ens visiten són importants pel nostre futur. Però com a societat no ens serviran de res si no van acompanyades d’uns valors forts que promoguin el diàleg, el respecte i la democràcia. Si ho voleu viure les associacions de cultura popular són un magnífic punt de partida.

Publicat dins de Educació en Drets Humans | Deixa un comentari

Cuatro límites a la mediación

imagen1Sé que prometí que el próximo día hablaríamos de la co-mediación, pero hoy traigo un tema que puede ser interesante: los límites que hacen que mediar no sea posible. No se trata de un repaso exhaustivo, pero os puede ayudar a decidir a aquellos que os estéis planteando acudir a una mediación.

La mayoría de conflictos y temas son mediables, y nunca es tarde para sentarse a dialogar. Pero aun así conviene tener en cuenta cuatro características que hacen que un caso no pueda ser aceptado en mediación:

1. Las partes no tienen capacidad de decisión

Uno de los objetivos de la mediación es ayudar a las partes a tomar decisiones. Por ello si existen motivos que impiden que éstas tomen una decisión por ellas mismas esa mediación será imposible y deberá detenerse (o no ser aceptada).

Por ejemplo, las partes pueden tener un poder de decisión limitado: una vez gestioné un caso en una empresa en que la decisión tomada en mediación debería haber sido refrendada por dos instancias superiores más. Evidentemente, esa mediación no fue posible, ya que el representante de la empresa no era quien tenía la última palabra: podría haber llegado a un acuerdo que no necesariamente hubiese sido aceptado por sus superiores.

Esto se da también cuando existen incapacidades de tipo psicológico, sean permanentes o temporales. Recuerdo por ejemplo el caso de una pareja en trámites de separación. Una de las partes había caído en una profunda depresión y empezó a tener problemas de adicción a la bebida. Cuando se toman decisiones en esas circunstancias es probable que pasado un tiempo nos acabemos arrepintiendo de ellas. En ese caso, como mediador suspendí la mediación y sugerí a la parte más afectada que buscase terapia o algún tipo de apoyo psicológico antes de continuar con la mediación.

 

2. Altas dosis de violencia

No conozco ningún conflicto que no implique algún tipo de violencia (gritos, insultos, hablar mal de la otra parte…). Pero cuando las dosis de violencia son demasiado altas, y especialmente cuando ha existido violencia física, la mediación no es posible.

El proceso de mediación ha de ser un espacio seguro, donde las partes estén plenamente empoderadas; cuando hay violencia esto no es así. Por otra parte, en el caso de conflictos de tipo penal la misma ley pone muchos frenos a la mediación, por ejemplo, en casos en que haya existido violencia doméstica, bullying, acoso sexual u otros delitos penales.

Cada vez cobra más relevancia la opción de la mediación penal o justicia restaurativa, un nombre que a mí me gusta más. Se trata de promover un acercamiento entre víctima y victimario y no tanto de negociar sobre el hecho que ha sucedido. Este tipo de mediación promueve el perdón, el hecho que la víctima pueda seguir adelante y allí dónde es posible la reconciliación. Pero éste es un tipo de mediación que merece un capítulo aparte.

 

3. Cuando el tiempo es un factor

reloj-de-arena_2708451A veces nos podemos encontrar ante casos en que el conflicto no es el problema sino factores externos al mismo: la distancia física entre las partes, el tiempo… Y es que a veces el tiempo juega en nuestra contra.

Recuerdo el caso de una mediación por gestión de deudas en que a una de las partes se le despertó un súbito deseo de dialogar y pidió una mediación. Al hablar con ambas partes comprobé que todavía no se había presentado ninguna denuncia y que el plazo para hacerlo expiraba al cabo de 15 días. La intuición del mediador fue que el deudor estaba usando la mediación como una táctica para ganar tiempo y que esa deuda prescribiese. Mi actuación antes de continuar fue aconsejar a las partes que consultasen a sus abogados antes de continuar y que se asegurasen de los términos de prescripción para ese tipo de asuntos.

 

4. El mediador no está capacitado

Finalmente, nos podemos encontrar con que el obstáculo no esté ni con las partes ni con el conflicto, sino con el mediador. Una primera pregunta que debemos hacernos es si seremos capaces de ser plenamente neutrales e imparciales. Si estamos tratando un asunto laboral y en algún momento de nuestra carrera hemos sufrido acoso laboral o desmotivación existe el riesgo de que nos identifiquemos demasiado con una de las partes.

En segundo lugar, debemos preguntarnos si estamos plenamente capacitados para aceptar una mediación. El tipo de casos que nos llegan a los mediadores es muy diverso y a veces podemos tener la tentación de aceptar todo tipo de casuística. Pero, aunque compartan algunas características, no es lo mismo un conflicto familiar que uno comercial, por defectos de construcción, en empresa familiar o hipotecario. De cara a los mediados no hay peor sensación que la de estar exponiendo un problema del cual el mediador no acaba de dominar. Y esos se nota.

Una alternativa -de la que hablaremos en el próximo capítulo- es la co-mediación, que permite combinar los conocimientos y experiencia de distintos profesionales.

 

Como siempre, espero vuestros comentarios; para cualquier duda me podéis contactar en: mediacio@dialoga.ad. También estaré encantado de recibir vuestras sugerencias sobre temas a tratar. Hasta el próximo día.

 

Publicat dins de Mediació | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Aprendre a dir un “no” de forma positiva

talkSi vols millorar la teva assertivitat i la capacitat de donar respostes negatives sense entrar en un conflicte, aquesta formació et pot interessar. El proper 5 de desembre la Cambra de Comerç d’Andorra acollirà la formació “Dir un no de forma positiva”. Les inscripcions ja estan obertes.

El taller, amb una durada de 8 hores, serà a càrrec de Ramon Tena, de Dialoga. Pots trobar informació complementària en aquest enllaç.

Títol: Dir un “no” de forma positiva

Dates: 5 de desembre, de 9:30 a 19:00 h (8 hores)

Lloc: Cambra de Comerç d’Andorra

Formadors: Ramon Tena (mediador)

Preu: 160 €. Inclou tota la documentació i el certificat d’assistència.

Més informació: http://www.ccis.ad/formació

Butlleta inscripció: dir_no                                       Programa: dir_no1

Publicat dins de Formació | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Drets Humans en Moviment: inscripcions obertes!

active-democracyTreballes amb joves? Ets jove i estàs interessat en desenvolupar projectes de participació? Vols conèixer les eines d’educació en Drets Humans i ciutadania democràtica que el Consell d’Europa posa al teu abast?

Si és així, no et pots perdre la propera formació: Drets Humans en Moviment: Eines per promoure la ciutadania democràtica amb joves. Es tracta d’un projecte a mig termini que t’ajudarà a planificar projectes participatius per tu o pels joves amb qui treballis.

El taller va destinat a treballadors de joventut de les institucions andorranes, així com joves líders amb ganes de “fer alguna cosa” i posar-se en moviment. Els participants en aquest taller reflexionaran sobre la situació de la ciutadania democràtica i els Drets Humans a Andorra, adquiriran eines per promoure els Drets Humans i col·laboraran per disenyar projectes que es puguin desenvolupar al país.

La formació comptarà amb material i metodologies de treball amb joves del Consell d’Europa i la Comisió Europea.

El projecte s’iniciarà amb un taller els dies 10, 11 i 12 del 2017. El darrer dia del taller els participants desenvoluparan idees per projectes i tindran suport en la seva planificació, desenvolupament i avaluació durant els mesos de febrer i març. A mitjans d’abril es farà una nova sessió conjunta d’avaluació.

El projecte està organitzat per Dialoga i té el suport de la Fundació Julià Reig i el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra. Pots trobar informació complementàriaen aquest enllaç:  drets-humans-en-moviment.

I aquí pots descarregar la teva butlleta d’inscripció: inscripcio-curs-ciutadania-democratica

Per informació complementària, pots escriure un correu a: hre@dialoga.ad. T’hi esperem!!

Petit CompasTítol: Drets Humans en Moviment: Eines per Promoure la Ciutadania Democràtica amb Joves

Durada: 9 hores

Horari: 10, 11 i 12 de gener. De 09:30 h – 12:30 h

Lloc: Punt 400 (La Massana, Andorra).

Preu inscricpió: 30 €. Aquest preu inclou materials i el manual del Consell d’Europa Compassito.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Cinco consejos si te planteas acudir a mediación

Three green arrows in different directionsMe he dado cuenta que muchas veces cuando hablamos de mediación lo hacemos desde nuestra propia perspectiva como mediadores. Sin duda al presentar la mediación les explicamos a los mediados las ventajas que este este procedimiento conlleva. Pero, ¿por qué no ponernos hoy en la piel de una persona que se está planteando acudir a mediación?  Con sus dudas, sus miedos, esperanzas o desesperanzas…

1. La otra parte no querrá venir

Estar inmerso en un conflicto es desesperante. Lo hemos probado todo, hasta tal punto que llegamos a pensar que solucionarlo es imposible. ¿Para qué acudir a una mediación si hablar con la otra parte es imposible? Sin duda, llega un punto del conflicto en que la comunicación es difícil. Y además es probable que la otra parte no quiera acudir a mediación.

Los mediadores estamos entrenados precisamente para eso: para rehacer la comunicación allí donde se ha roto y mantener una comunicación efectiva a lo largo de todo el proceso. Además, una de las situaciones que de continuo nos encontramos son las reticencias de las partes a venir al proceso. No os preocupéis: esa es precisamente una de las cosas en que también nos entrenamos.

2. Dialogar no te hace parecer débil

Vivimos en una sociedad en qué se ha impuesto la lógica ganar/perder. Da la impresión que quien propone venir a una mediación está cediendo o “dando su brazo a torcer”. Nada más lejos de la realidad: proponer una ayuda externa para retomar la senda del diálogo no hace parecer débil. Al contrario, la buena disposición por sentarse a negociar con una persona con quien tenemos un conflicto es un signo de gran valentía.

De hecho, lo más probable es que la otra persona vea la opción de volver a dialogar como una oportunidad y como un signo que solucionarlo hablando todavía es posible.

3. La mediación es un espacio seguro

indiceVerse con la persona o grupo con quien tenemos un conflicto… ¿da pereza no? Y puede que incluso un cierto miedo. Puede provocar temor el pensar en cómo reaccionará la otra parte. Se pondrá violento/a? O demasiado emocional? Es comprensible que la posibilidad de verse con la otra parte pueda provocar cierto temor, es muy humano.

Por eso los mediadores nos esforzamos mucho en que la mediación sea un espacio seguro, donde ambas partes os sintáis cómodas. A muchos mediadores nos gusta trabajar en sesiones conjuntas, pero cuando vemos que de esa forma es imposible avanzar, trabajamos en sesiones individuales con cada parte.

Sentarse a mediar implica responsabilizarse, e incluso salir de la zona de confort. Pero los mediadores tenemos muy claro que tiene que ser un espacio de seguridad.

4. Confía en el mediador

Cuando empecé a formarme en mediación me repitieron hasta la saciedad que las partes debían confiar en el proceso. Yo añadiría que también deben confiar en el mediador. No como el experto que les dará la solución mágica al problema, pero sí como la persona que les puede ayudar a navegar por el proceso. El rumbo que tomen lo decidiréis vosotras, pero el mediador os puede ayudar a que encontréis ese rumbo y a que no os ahoguéis (demasiado) por el camino.

Por eso, busca un mediador en quien confíes, porque la mediación se sustenta en esa confianza entre mediador y mediados. Así mismo, daros un tiempo (y una oportunidad al mediador) para que esa confianza se empiece a generar.

5. Si no llegáis a acuerdos, no pasa nada.

¿Y si no sale bien? ¿Cómo quedaré? ¿Cómo quedaran mis opciones? Pues esa es la gracia de la mediación: si no llegáis a un acuerdo, no pasa nada y tenéis todas vuestras opciones intactas, especialmente la de ir a juicio.

Y aún sin llegar a un acuerdo, seguramente os llevaréis algo de la experiencia: conoceréis mucho mejor el punto de vista de la otra parte, ordenaréis vuestras ideas, sentiréis que os han escuchado e incluso es probable que la mediación sirva de punto de partida a una nueva forma de relacionarse. En varias ocasiones, personas que no habían llegado a acuerdos de mediación me han llamado al cabo de pocos meses para decirme que finalmente habían podido negociar directamente entre ellos y encontrar soluciones.

 

¿A mis compañeros y compañeras mediadoras, se os ocurre algo más? ¿Y si has participado en una mediación, hay algo que quieras añadir? ¡Como siempre, espero vuestros comentarios!

 

Próximo tema: La co-mediación.

Publicat dins de Mediació | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari